a la velocitat de la LluM ........

A una velocitat vertiginosa passa la vida... tanque els ulls i retorne a l'infància amb joguines i demés al meu volgut Alcoi, tant prompte com la rapidesa d'un parpadeig arribe a l'edat del "pavo" jaja, on les nines queden enrrere on donem el primer bes, sentim les primeres formiguetes .... i torne a parpadellar i passen davant meua: el dia que va naixer ella la llum de la meua vida, quina tendresa i  el contrast de les nits de decesperació i soletat que ja mai tornaràn... per fi te deixat al carrer de l'oscuritat d'on mai tornaràs mounstre... i un altre parpadeig ara estic de festa en festa, de flor en flor molt divertit si una vida de locura però tant buïda i insulsa com un sac de pedres... ara un parpadeig més intens em porta de volta al present on rodetjada de les persones que estime en sent flotant a un paradís de felicitat ara si estic amb tú fent realitat els somnis on voldria que el temps pararà durant un bes, una caricia teua...on dessitjaría detindre un sonriure teu x sempre no puc detindre el temps però si mantindre cada instant que tinc amb tu viu a la meua ànima, el cor i memòria... tan hermos com la llum de la nit...