L'EsteL****

Els moments retrobats a la memoria, venen a la meua ànima com gotes d'aigua que banyen els meus cabells. Venen sentiments que traslladen el meu cos a carrerons ja oblidats, perduts on hi han milers de teranyines... infinites particules de pols, on tot es fosc, confós, extrany.. em sent inert, el cos flota a una velocitat extremadament perillosa, mai habia sentit tantíssimes sensacions, emocions... quasi puc tocar un estel. Rallant la locura... apareix la llum... que en trasllada a un sentiment de tendresa, pau, calma, alegría... d'un amor infinit, la llum va deixant veure una forma.... inquieta, impacient com de costum per saber que o qui s'amaga darrere de l'estel intente correr cap a ell però es ell el que corre cap a mi... i per fi, després de la desesperació una mà acaricia el meu rostre...si i com no podia ser altra persona eres tu... no pots imaginar quantissim T'ESTIME **********